Eines per parlar de sexualitat amb els fills i filles: Per on comencem?
La comissió pedagògica de l’AFA va poder oferir a les famílies de l’escola la primera acció relacionada amb l’Educació Sexual dels infants. Un dels objectius de la comissió era iniciar un recorregut en aquesta área que pogués oferir acompanyament i vetllar per la garantia del dret a la informació d’un tema tan important en el desenvolupament d’un infant com és l’educació sexual. El passat 1 i 15 de Març es va realitzar la primera xerrada “Com parlar de sexualitat amb els infants” dirigida a famílies amb nens i nenes entre I3 i 6è de primària de la mà de SEXAFIN. Les ponents, Adriana Prexegueiro i Zenaida Martinica, van oferir una mirada àmplia del concepte de sexualitat i tips que pensem poden ser de gran ajuda i guia per a les famílies, i que us expliquem a conitnuació.
Per què se’ns fa tant estrany perlar de sexualitat amb els infants?
Històricament, l’etapa de la infantesa s’ha vist com una etapa asexual i la sexualitat s’ha relacionat amb la reproducció, el coït i l’heterosexualitat. Normalment, no és fins a la pubertat (edat de reproducció) que es comença a parlar de sexualitat. Hem de tenir en compte, però, que en la pubertat pot ser més difícil parlar-ne (si no s’ha fet abans) perquè és llavors quan sorgeixen les vergonyes i les creences. Malahuradament, quan a casa i a l’escola no es parla de sexualitat la informació els nens i les nenes l’acaben buscant “fora” sobre tot a la pornografia, amb els perills que això pot comportar, com és la normalització de la desigualtat i la violència sexua. Els informes recents detecten que la mitja d’edat al primer accès a la pornografia és als 8 anys (més informació aquí).
Quin son els beneficis de començar a parlar amb els fills i les filles? Hi ha perill de fer-ho “massa aviat”?
La sexualitat és un concepte molt ampli que va més enllà del parlar de l’acte sexual i la reproducció, és un concepte que engloba moltíssimes coses, per tant diverses converses en situacions diferents. Moltes famílies e smostren preocupades i veuen la necessitat de parlar, pero alhora els hi amoïna pensar que sii parlem de sexualitat en edats primerenques “els hi estem incitant a un inici precoç?” Les expertes ens diuen que no, quan més aviat comencem menys tabú tindran i si mai tenen dubtes o els hi ha passat alguna cosa saben que eés un tema que a casa es pot parlar i demanar suport. Per començar, la informació sobre sexualitat és un dret, permet conéixer i reconeixer la diversitat, promou l’autoconeixement i autoestima, i sobre tot és la eina més potent de prevenció i detecció de l’abús sexual a infants. Cal tenir present, que estudis recents alerten que 1 de cada 5 nenes i nens ha patit o patirà abús sexual abans dels 17 anys, i que més del 85% de casos son perpetrats per una persona coneguda i propera a la criatura o senzillament familiar (+ informació en aquest informe).
Per on comencem? I si mai pregunta res sobre el tema?
Amb els infants més petits es pot començar anomenant les parts del cos i fent servir un vocabulari realista (vulva, penis), és imprescindible anomenar els genitals amb els seus noms reals i no dir eufemismes “figa, patata, titola”. Podem parlar també del consentiment i del concepte “parts íntimes” (si volem ensenyar una part íntima del nostre cos hem de demanar consentiment i a la inversa també). D’aquesta manera, els hi estem ensenyant que ells i elles han de poder decidir sobre el seu propi cos i han de poder respectar la decisió dels altres també. Una altra idea que cal insistir força és que independentment d eles edats exactes que es facin els jocs explorartoris els infants han de tenir la mateixa edats (petits amb petits, mitajns amb amitjans, etc) ja que hi h auna desigualtat intrinseca a la diferència d’edat de dos anys o més que pot difuminar el consentiment i generar dinàmiques abusives, tot i ser infants. Us deixem uns recursos a disposició per poder parlar sobre el tema mitjançant contes i recursos pedagógics.
És molt important que aquest acompanyament en l’educació sexual dels infants es faci des de la mirada de la infància (i no des de la mirada adulta on ja tenim el biaix d’allò prohibit o tabú). Els tocaments de les pròpies parts íntimes que fan les nenes i els nens en aquestes edats venen des de la curiositat i la necessitat de coneixement i no té res a veure amb la sexualitat adulta, per això cal saber abordar aquestes situacions des de la calma, no jutjar o renyar-los. El plaer que experimenten els infants amb la masturbació és diferent al plaer que poden experimentar els adults. S’hauria d’evitar el “això no es pot fer” però si que els hi podem acompanyar a entendre a on es poden fer i a on no (espais públics-espais privats). És important parlar de la masturbació en positiu i incidint en aquelles normes socials que preserven la situació “no està malament el que fas, però ens sentiriem més còmodes a casa si ho fas a la teva habitació”, la Adriana Prexegueiro ha insistit que cada familia ha de trobar la seva formula adient.
És important doncs parlar de sexualitat amb les nostres filles i fills? No, és imprescindible!!
La resposta és si i les expertes recomanen no esperar a que preguntin i parlar-ne des de la comoditat i la quotidianitat. Parlar des dels ulls dels infants i no des de la mirada adulta, amb sinceritat i evitant mites i mentides, perquè la sexualitat és un dret i els infants són èssers sexuals. Existeixen molts recursos i contes que cada família pot consultar i fer servir. Aquest és un recull dels llibres que vam poder veure a les xerrades:
La sexualitat és un paraigües molt ampli, la sexualitat també engloba l’afecte, l’autoimatge, l’autoestima, la relació amb el propi cos i el desenvolupament emocional i psicològic. Com que com a apares i mares no hem viscut probablement une educació sexual des d’aquesta manera, és normal que ens trobem amb barreres, vergonya i inseguretats, per la qual cosa us recomanem des de la comissió pedagògica a consultar els diferents recursos seleccionat i començar mica en mica. Properament des de la comissió oferirem uns tallers adaptats a aquesta temàtica i d’altres en format petit comité per proveïr d’un acompanyament quotidià d’aquests situacions. Us hi esperem!
La comissió pedagògica de l’AFA Escola Puiggraciós
